Posts Tagged ‘sant jordi’

h1

Obsequis de Sant Jordi

11 mayo, 2008

subir imagenes

Hace días recibí un regalo muy especial por el día de Sant Jordi; y a pesar de que soy castellano de pura cepa, me hizo una tremenda ilusión. Un paquetón enorme con una carta, un libro: Juego de Tronos (^^); un peluche: ¡Anpanman!; y una imitación de pergamino con la leyenda de Sant Jordi escrita a mano en catalán que relato a continuación:

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc va començar a ser devastat per un ferotge i terrible monstre.
El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia per menjar un animal per intentar calmar-lo.
Tot i que va semblar funcionar, ben aviat els animals es van acabar, va ser així com després d’una llarga discusió, els vilatans van decidir que cada día es sacrificaria una persona, com era difícil trobar algú que volgues sacrificar-se, van decidir que es faría un sorteig cada día. I així ho van fer. Va semblar que la fera quedà satisfeta, ja que va deixar de fer estralls en aquella terra.
Però vet aquí que un día la sort va fer que li toqués ser devorada a la filla del rei.
La jove princesa tenía el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars es van oferir per substituir-la. Però el rei, afligit i dolorit, va ser just i sever, la seva filla era com la de qualsevol altre. Si li havia tocat, hi havia d’anar.
Va ser així com la donzella es va dirigir a la cova, mentre tot el poble mirava desconsolat com la princesa es dirigia cap al sacrifici.
Però, de sobte, va apareixer un jove cavaller muntat sobre un preciós cavall blanc.
-Fugiu- va cridar la jove -si us quedeu aquí la bestia us devorarà!
Pero el jove se la va mirar i contestar:
-No patiu jove donzella. Sóc aquí per salvar-vos a vós i al vostre poble.
Pero tot just va acabar de dir això, el drac va aparèixer, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller.

Va començar una intensa lluita, fins que el cavaller va aconseguir clavar-li una estocada amb la seva llança just al cor, acabant amb la vida del drac.
De la sang que va començar a brollar de la ferida, va néixer rapidament un roser, amb les roses més vermelles i precioses que la princesa hagués vist mai.
El jove cavaller, apropant-se al roser, tallá una rosa i li oferí a la bella princesa.
Desprès va muntar el seu cavall i és va allunyar del poble que acabava de salvar.

Los que me conocen saben la larga tradición de ‘entendederas’ con el catalán que tengo, por lo que aunque los obsequios pueden parecer poca cosa pero hacía taaaanto tiempo que no recibía un regalo (Lo último fueron los CDs de la Ubuntu 7.10) que estuve dando saltitos de felicidad toda la tarde ^0^.

Anuncios